Quantcast
Channel: Puig Vela Classica Barcelona » historial
Viewing all articles
Browse latest Browse all 25

La VII Puig Vela Clàssica i el Campionat Mundial de la classe 12 metres han congregat les millors llegendes nàutiques a nivell internacional

0
0
  • Més de 600 armadors i mariners de 10 països d’Europa i Amèrica han competit per dos dels trofeus de vela clàssica més rellevants de l’any
  • El Campionat Mundial 12mR World Championship ha reunit a la capital catalana als mítics velers de l’època daurada de la Copa Amèrica (30s-80s), i la VII Puig Vela Clàssica Barcelona a acollit l’elit mundial de vaixells clàssics i d’època
  • Samurai, Moonbeam IV, Marigold i Peter han estat els vencedors de la setena edició de la Puig Vela Clàssica i l’italià Nyala ha aconseguit el títol mundial de 12 metres
  • L’alcalde Trías va agrair al Real Club Náutico de Barcelona i a Puig que segueixin portant aquest espectacle a la ciutat de Barcelona, capital de la iniciativa cultural i de l’esport

MartinezStudio140719pm_0796

Un any més, i aquesta vegada per partida doble, el campionat 12mR World Championship i la VII Puig Vela Clàssica ha convertit Barcelona en la capital mundial de la vela clàssica. Després de sis edicions plenes d’èxit, la setena regata de vaixells clàssics i d’època s’ha consolidat tant a nivell nacional com internacional, acollint embarcacions de països com Argentina, França, Regne Unit, Itàlia i Espanya. Tots aquests velers mítics tenen una característica en comú: malgrat la seva antiguitat, i de les diferents mans per les que han passat, així com les múltiples reconstruccions a què s’han vist sotmesos, en les seves cobertes encara es pot respirar l’aroma del seu esperit original. Es tracta d’autèntiques joies de museu de la navegació dotades d’un patrimoni i cultura nàutics, que segueixen navegant i que rarament es poden veure en grans ciutats com Barcelona.

Així mateix, i per primera vegada a la capital catalana, s’ha disputat un campionat mundial de la classe 12 metres. Aquests vaixells reconeguts internacionalment i amb més de 100 anys d’història, van ser els grans protagonistes d’una de les èpoques de més esplendor de la Copa Amèrica, que va transcórrer entre finals dels anys 30 i els anys 80. Velers procedents de Nova York, Regne Unit, Dinamarca, Itàlia, França o Alemanya es van sumar a la celebració del Centenari de Puig i es van donar cita al Real Club Náutico de Barcelona durant tota una setmana.

Ambdues competicions van tenir lloc en un ambient immillorable, on regatistes de nou nacionalitats diferents van gaudir tant de les magnífiques condicions de les aigües barcelonines, com de la companyonia i la diversió del Village del Real Club Náutico de Barcelona.

Tots clàssics… però dues competicions radicalment diferents

Barcelona i la Puig Vela Clàssica estan acostumades a una competició de vela orientada a treure el màxim profit dels velers clàssics i les seves condicions de navegabilitat, però en aquest 2014, la irrupció del Campionat Mundial de 12m, els llegendaris competidors de la Copa Amèrica i altres regates internacionals dels anys 30 als 80, exigeix un canvi radical en la seva estructura de regata.

D’una banda, les regates del Mundial de 12 metres es celebren a temps real, és a dir, que el primer en passar la línia d’arribada és el guanyador, mentre que en els clàssics es demanen unes compensacions de temps entre uns i altres vaixells que permetin que embarcacions molt amb eslores i aparells molt diferents competeixin en condicions d’igualtat. Mentre que, per esprémer tot el seu potencial, els clàssics requereixen proves en format triangular o quadrilàter, que proporcionen uns espectaculars recorreguts costaners, els velocíssims 12 metres –construïts per regates “al vent”– ,demanen un model sobrevent-sotavent en què puguin treure el màxim profit de la seva capacitat de cenyida i empopada. Es tracta d’unes regates molt tècniques i exigents amb continus bords en què la navegació en angles de fins a 40 º s’assembla als que realitzen els actuals velers de competició d’alt nivell professional i, per tant, l’organització es planteja el seu camp de regates equivalent al de una prova de creuers ORC.

VII Puig Vela Classica Barcelona

Aquests vaixells, els 12m, construïts per als desafiaments i defensa de la Copa Amèrica i, per tant, per a regates 1 a 1 o match races, es poden permetre aquest nivell d’exigència perquè estan específicament dissenyats per complir amb aquesta finalitat i és la manera més rigorosa d’obtenir els millors resultats de seu afinat disseny. De fet, les expectatives són molt altes en coincidir en aquest campionat mundial dues embarcacions gairebé “bessones” –el Vim (1939) i el Nyala (1938)– que comparteixen dissenyador (Stephens), drassana i estil –van ser models per a posteriors defensors de la Copa Amèrica–, i que anhelen tenir l’oportunitat de posar-se a prova l’un contra l’altre, repte que ha guanyat l’italià Nyala.

Feliç Centenari

Nova cita del Real Club Náutico Barcelona per a la vela que llueix vernissos i bronzes brillants, i que aquest any ha comptat amb 48 embarcacions al camp de regates. Es tracta d’una convocatòria especial, ja que a la tradicional regata de vaixells Clàssics, Big Boats i d’Època s’hi ha unit la classe 12 Metres.

La VII Puig Vela Clàssica Barcelona ha estat tan especial com mereixia el Centenari del seu patrocinador. Marcant una fita sense precedents, la flota de la classe 12 Metres ha competit a Espanya, disputant el seu Campionat del Món en un immillorable marc de la gran cita mediterrània com és la Puig Vela Clàssica Barcelona.

La presència dels 12 Metres per disputar el seu ceptre mundial requeria una especial atenció, i per això els velers van disposar d’un camp de regates propi i d’una zona d’atracament al popular Moll de la Fusta, així com un calendari de competició més ampli que els tres dies de regates programats per als Època, Clàssics i Big Boats.

Al llarg de la setmana, les condicions van ser variades, però eminentment tècniques. Aquesta vegada no vam tenir una Puig Vela Clàssica amb el Garbí com a protagonista estel•lar, tal i com va passar en alguna de les edicions anteriors, però en canvi el Déu Èol va oferir vents que van posar a prova als tàctics. Excepte el Llevant del primer dia, la resta de les jornades van estar caracteritzades per un component Sud, exceptuant l’última, en la qual el vent es va debatre entre l’est (Llevant) i el sud-est (Xaloc) lluitant contra la brisa tèrmica, que va acabar en una agònica encalmada. Encara que bona part de la flota va tenir paciència per completar el recorregut, d’altres no ho van fer. Com anècdotes quedaran la jornada de divendres, després de quedar en blanc a causa de la manca de vent, i la de dijous: un Garbí de 18-20 nusos, un sol radiant i una mar gairebé plana, un dia esplèndid dels que realment creen afició.

El mundial per al Nyala

La flota que disputava el mundial era de set vaixells, pertanyents a la categoria Vintage que estableix la Classe i que agrupa els 12 metres segons el seu any de construcció, a fi de no barrejar les diferents generacions creades amb els canvis de la fórmula de ràting en què es basa.

El Campionat del Món programava fins a nou proves de dilluns a dissabte, i el dijous com a dia de descans. Un programa extens i complet que va arrencar amb bon peu, a l’acumular ja 6 mànegues en les tres primeres jornades. El divendres, la falta de vent va impedir la competició en el camp de regates barceloní, i el dissabte es va completar la sèrie amb dues proves més.

En descartar el pitjor resultat de la sèrie, l’italià Nyala va acabar essent vencedor sense haver de completar l’última mànega. El vaixell armat per Patrizio Bertelli i tripulat pel seu equip Prada de Copa Amèrica es va imposar amb rotunditat. La seva classificació parcial incloïa cinc triomfs parcials i dos segons llocs. Completades les quatre primeres proves i les dues primeres jornades, el Nyala patronejat per Francesco Bruni deixava molt clares les seves intencions. Amb un parell de primers i segons llocs, enfront d’un parell de primers, un tercer i un quart de l’alemany Trivia, va encadenar tres primers llocs seguits que li van suposar 9 punts i li van permetre no disputar l’última prova, de manera que ja era matemàticament campió del món.

Nyala_VII Puig Vela Classica Barcelona

No obstant, la lluita per les dues places restants del podi va ser molt més aferrissada. Després de sis proves i descartant els punts pertinents, el Trivia de Wilfred Beck es va classificar amb 13 punts, el danès Vanity V de Patrick Howaldt amb 14 i el britànic Wings de Guy Ribadeau-Dumas amb 15, i van sortir cap al camp de regates sabent que encara hi havia molt en joc. L’esprint final va ratificar aquest ordre, alhora que confirmava el nord-americà VIM de Herb Marshall en la cinquena plaça, el portuguès Seven Seas of Porto en la sisena i l’italià Emilia en la setena.

La majestuositat dels Big Boats

Sis majestuosos Big Boats es van disputar la victòria en la categoria reservada a aquests imponents vaixells llegendaris. Va destacar-hi la participació, per primera vegada a la Puig Vela Clàssica Barcelona, del Rosalind, un vell conegut del Real Club Náutico de Barcelona, ara propietat de l’armador francès Olivier Claudeville.

El Moonbeam III de Laurence Waechter no va poder engrandir més la seva llegenda al palmarès de la Puig, ostentant el rècord en totes les categories amb quatre victòries. Després de signar un segon en la primera jornada, la impossibilitat de completar la segona i última prova el va deixar sense opcions per ampliar el seu palmarès, però almenys va poder conquerir la tercera plaça del podi final.

Captura de pantalla 2014-06-04 a les 22.13.36

Els màxims honors van correspondre al Moonbeam IV del Yacht Club de Mònaco, que amb un primer i un segon lloc parcial va superar al britànic Mariquita, que acumulava un tercer i un primer lloc en el seu caseller. El maltès Eleonora, el britànic Mariette del 1915 i el Rosalind van completar per aquest ordre la classificació final de la categoria reservada als Big Boats.

Triomfs rotunds als vaixells d’Època

Les dues categories de vaixells d’Època van tenir sengles vencedors contundents. El britànic Marigold de Richard Glen Allan en els aparells Cangrea i el Peter de Claudio Mealli en els aparells Marconi no van donar opcions. Ambdós van guanyar les dues proves disputades, aclarint qualsevol dubte sobre els seus mèrits.

La victoria del Peter le permite inscribir su nombre por tercera vez en el palmarés de vencedores, tras sus victorias en 2011 y 2013. Si clara fue su victoria, hubo mucha intensidad para decidir el orden de las dos plazas de podio restante. Tanta, que el francés Manitou de Philip Jordan y el balear Sonata de Jordi Cabau, empataban a cinco puntos tras intercambiar idénticos parciales (2º y 3º). El desempate se deshizo a favor del Manitou, fruto de su mejor parcial (2º) en la última prueba.

La victòria del Peter li ha permès inscriure el seu nom per tercera vegada al palmarès dels vencedors, després de les seves victòries el 2011 i el 2013. Tot i que la seva victòria va ser clara, la lluita per decidir l’ordre de les dues places restant de podi va ser molt intensa, tant que el francès Manitou de Philip Jordan i el balear Sonata de Jordi Cabau, van empatar a cinc punts després d’intercanviar parcials idèntics (2on i 3er). El desempat es va desfer a favor de Manitou, fruit del seu millor parcial (2n) en l’última prova.

El desenllaç dels Època Cangrea va ser més clar. El britànic Kelpie of Falmouth va quedar segon en les dues proves, i el mateix va fer el barceloní Malabar X en copar la terceres places. Després d’ells el santanderí Gipsy de Ricardo Rubio va vèncer al centenari Marigan de Tim Liesenhoff amb base a palma de Mallorca.

Els Clàssics tampoc van defraudar

Amb 20 embarcacions en competició, la categoria dels Clàssics va tornar a ser la més nombrosa de la regata Puig vela Clàssica Barcelona. Entre ells va comptar amb un nombrós grup d’aspirants al triomf, que incloïa als sis vencedors de les anteriors edicions: el Yanira d’Andrés de León, per partida triple (2010, 2011 i 2013), l’Alba de Damián Ribas, dues vegades (2008 i 2012 ) i l’Argos de Barbara Trilling el 2009, però pujant al podi en tres ocasions més.

La igualtat i l’emoció d’aquesta flota és una constant, i aquest any va ser l’ocasió perfecta perquè l’italià Samurai de Cesare Sangermani inscrivís el seu nom al llibre d’honor, aconseguint els idèntics cuate punts que també sumava l’Emeraude de Vittorio Cavazzana, i que els va valdre l’empat després de les dues mànegues completades. El Sonata va fer seu el primer lloc de la jornada inaugural, dos segons per davant de l’Emeraude, per guanyar la preuada categoria.

El Peter en la VII Puig Vela Classica_B

L’Argos va completar el podi per davant del local Galvana, i els germans Borja i Alex Pella van finalitzar la prova amb bon gust de boca després de guanyar l’última mànega. El Yanira va quedar cinquè, empatant a punts amb el també local Diana de Marc Palomar. No ha de caure en l’oblit l’actuació del Silva Racing, ja que és el benjamí de la regata (un Folkboat per a tres tripulants), de tan sols 7,68 metres d’eslora, i per a qui les distàncies dels recorreguts i la durada de les regates resulten molt més exigents. La tripulació liderada pel portuguès es va classificar tretzena en no poder concloure l’última prova, però va deixar la seva empremta amb el vuitè lloc de la primera regata navegada amb un vent de 20 nusos i un marejol, que per al seu Folkboat ja resultava considerable.

Satisfacció general en el lliurament de premis

Durante el acto de clausura, tanto armadores y tripulaciones como organizadores e invitados a las regatas mostraron su entusiasmo con el éxito alcanzado por la VII Puig Vela Clàssica Barcelona y el Campeonato Mundial de 12 metros.

_MG_0657RDe izquierda a derecha: Àngels Esteller, Concejala en la Comisión de Deportes del Ayto. de Barcelona; Xavier Torres, Presidente de la Federación Catalana de Vela; Gerard Figueras, Director del Consejo Catalán del Deporte; Jordi Puig, Vicepresidente del RNCB; Enrique Corominas, Presidente del RCNB, Xavier Trías, Alcalde de Barcelona; Maite Fandos, Teniente de Alcalde de Calidad de Vida, Igualdad y Deportes; Damián Ribas, Comodoro del RCNB y Marc Puig, Presidente de Puig.

Els vencedors per categories de la VII Puig Vela Clàssica van ser el Samurai (Clàssics), el Moonbeam IV (Big Boats), el Marigold (Època Cangrea) i el Peter (Època Marconi). Aquestes embarcacions van recollir el seu guardó de mans de Marc Puig, President de Puig; Xavier Trías, Alcalde de Barcelona, Maite Fandos, Tinent d’Alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de l’Ajuntament de Barcelona; Gerard Figueras, director del Consell Català de l’Esport, Xavier Torres, president de la Federació Catalana de Vela; Enric Corominas i Jordi Puig, President i Vicepresident del RCNB, respectivament. A més, i pel Mundial de 12 metres, es va unir al lliurament dels guardons Luigi Lang, Vicepresident de la Flota del Sud d’Europa de la ITMA (International Twelve Meter Asociation). En aquesta categoria va resultar guanyador l’italià Nyala de Patrizio Berteli.

Durant l’acte de cloenda, tant armadors i tripulacions com organitzadors i convidats a les regates van mostrar el seu entusiasme amb l’èxit assolit per la VII Puig Vela Clàssica Barcelona i el Campionat Mundial de 12 metres.

Marc Puig, president de Puig, va agrair “la col•laboració del Real Club Náutico de Barcelona, així com de l’alcalde de Barcelona, Xavier Trías i dels regatistes per tal de mantenir aquesta competició com la millor regata clàssica de la Mediterrània”. De la mateixa manera, l’Alcalde de Barcelona, Xavier Trías ha volgut agrair “al Real Club Náutico de Barcelona i a Puig, per seguir portant aquest espectacle a la ciutat de Barcelona, capital de la iniciativa cultural i de l’esport”.

La història dels campions

ÉPOCA CANGREJA

Marigold, pura elegància

El Marigold és un cutter d’època cangrea magníficament restaurat i mantingut. Va ser un dels primers dissenys de Charles Nicholson, botat el 1892 en la drassana de Camper i Nicholson, a Gosport. El veler compta amb uns acabats d’autèntic estil victorià, com el seu saló amb panells de caoba i la seva taula central amb seients de pell.

Construït en primera instància com a veler de regates, el Marigold també pot acomodar uns 12 convidats a bord i tres membres de tripulació. Aquesta embarcació atreu l’atenció allà on va i ha estat premiat en el “Concours D’Elegance”, el guardó de l’elegància més preuat.

VII Puig Vela Classica Barcelona

ÉPOCA MARCONI

Peter, un finlandès de luxe

Dissenyat per Jary Lindblom i construït per Abo Batvarf, el Peter és un dels cutter d’aparell Marconi més ràpids i lleugers de la seva categoria a Finlàndia. Aquesta embarcació va obtenir un palmarès estel•lar en les carreres del CIM, en guanyar el Campionat de la Mediterrània Occidental i el Trofeu Panerai del 2009. Més de ser un excel•lent vaixell de competició, va ser construït amb l’espai suficient per albergar de quatre a sis persones. Té veles i pals de recent construcció fetes amb fusta de gran qualitat, que segueixen els plànols originals.

VII Puig Vela Classica Barcelona

CLÀSSICS

Samurai, un vaixell familiar

Aquest Sloop Marconi del 1962, va ser dissenyat per Cesare Sangermani i construït pel seu propi amo, Secondo Pavese, un italià enamorat de la vela clàssica. Des de l’any 1992, els tres germans Pavese li han pres el relleu i segueixen competint en el circuit de regates de la Mediterrània. L’original nom de Samurai el va escollir el Pavese perquè “ha de guanyar i si no es fa l’harquiri”.

VII Puig Vela Classica Barcelona

BIG BOAT

Moonbeam IV, un impressionant veler centenari

Aquest impressionant veler, dissenyat pel reconegut William Fife III, és un dels pocs cúter clàssics amb vela de ganivet que segueixen navegant a dia d’avui. Es tracta d’un dels vaixells més bonics del món, no només pel seu exterior, sinó també pels seus luxosos acabats. Es va començar a construir el 1914, però la Primera Guerra Mundial va provocar que no fos botat fins al 1929. El Moonbeam IV compta amb la peculiaritat d’haver estat el vaixell escollit per Rainiero de Mònaco i Grace Kelly per passar la seva lluna de mel el 1956.

VII Puig Vela Classica Barcelona

12 METRES

Nyala, el naixement als anys 30 del concepte dels 12 metres moderns

La història del Nyala es remunta al 1938, quan el nord-americà Frederick T. Bedford, president de la Standard Oil Corporation, va decidir regalar a la seva filla un iot per celebrar les seves noces amb Briggs Cunningham, un important capità de vaixell. Va ser la primera embarcació de 12 metres dissenyada per Olin Stephens i, des del principi, va resultar un vaixell molt veloç, que va arribar a guanyar dues carreres en l’any del seu naixement i va aconseguir grans resultats en diferents competicions d’anys posteriors.

Al llarg de la seva trajectòria s’ha vist involucrat en diversos infortunis. El 1947, a causa d’una sobtada tempesta mentre competia en la regata de Mackinak, seu pal d’alumini va haver de ser substituït per un altre de fusta de Mouette. Anys després, el 1960, va naufragar a les roques de City Island durant l’huracà Donna. Després d’això va haver de ser restaurat i se li van introduir diversos canvis estructurals: se li va canviar la popa i se li va traslladar el pal. Actualment solca els mars europeus amb gran vigor. El seu últim èxit va ser guanyar el Campionat Mundial de Vaixells Clàssics del 2008, a Flensburg.

MartinezStudio140719pm_0335

Histories de la VII Puig Vela Clàssica

ELEONORA

La impressionant categoria Big Boats -vaixells d’Època i Clàssics amb eslores a partir de 25 metres- que inclou als ja tradicionals Moonbeam III (25 metres), Moonbeam IV (29 metres) i MaAriquita (29 metres) acull per primera vegada a un veritable “mastodont” de la vela clàssica: l’Eleonora. Aquesta majestuosa embarcació supera en gairebé 20 metres al Mariette de 1915 (33 metres), el veler amb més eslora que ha passat per la Puig Vela Clàssica fins al moment.

Aquest vaixell britànic de 50 metres és una rèplica exacta d’un de les embarcacions més famoses en el món de les regates, el Westward, construït el 1910 i dissenyat per Nathanael Greene Herreshoff, i conegut com “El mag de Bristol”, després d’haver construït nombrosos challengers per a la Copa Amèrica.

L’Eleonora va ser construït a la drassana de Van der Graaf a Holanda i va ser botat l’any 2000. Des de llavors, ha participat amb èxit en regates de vela clàssica. Gràcies a la VII Puig Vela Clàssica Barcelona, el públic podrà admirar per primera vegada aquesta impressionant embarcació, que té la mateixa longitud que una piscina olímpica.

EL CENTENARI DEL MOONBEAM IV

Aquest impressionant veler, dissenyat pel reconegut William Fife III, es va començar a construir el 1914, però la Primera Guerra Mundial va provocar que no fos botat fins al 1929. Aquest 2014 s’ha donat la coincidència que tant l’embarcació com Puig, organitzador de la regata, compleixen 100 anys de vida. Per això, aquesta tarda s’ha celebrat el centenari al Real Club Náutico de Barcelona i Marc Puig, president de Puig, ha estat l’encarregat d’homenatjar al mític veler amb un pastís amb el número vuit, dígit imprès a la vela d’aquest vaixell carregat d’història.

Marc Puig, Enrique Corominas, Damián Ribas y la tripulacion del Moonbeam IV celebran el 100 aniversario del velero

Històries del mundial 12mR World Championship

12 METRES I COPA AMÈRICA: LA SOLUCIÓ TÈCNICA QUE VA FER POSSIBLE UNA NOVA ERA DE REGATES

La Copa Amèrica va viure la seva primera època daurada amb l’elecció dels 12 metres. En esclatar la Segona Guerra Mundial, la competició es va suspendre fins al 1958, i els costosos Classe J van donar el relleu als més assequibles i nombrosos 12 metres. Per a això va haver de modificar-se el Deed of Gift, per tal de reduir l’eslora de flotació, de 65 a 44 peus, i permetre que la Classe internacional 12 Metres fos elegida per competir a la Copa Amèrica.

I així, en l’edició de 1958 va començar la més gloriosa època de la Copa Amèrica, que es va perllongar fins al 1987, quan el desafiament del neozelandès Michel Fay es va aferrar a les normes inicials de la competició per reptar a Dennis Conner amb un gegantí monocasc de 39,6 metres d’eslora, que optava per defensar-se.

Les deu edicions celebrades entre el 1958 i el 1987 van suposar la millor època de la Copa Amèrica, fet que la ja anterior gran acceptació dels 12 metres va propiciar una gran participació, que va desembocar en la reorganització de les sèries classificatòries dels challengers de la mà de Louis Vuitton. Sagues mítiques com els Columbia, Weatherly, Constelation, Intrepid i Courageos per partida doble, Australia II i Stars&Stripes van inscriure amb lletres d’or els seus noms en el llibre de guanyadors.

Com a punta de llança tecnològica que sempre ha estat la Copa Amèrica, alguns equips van trobar aliances tecnològiques amb empreses de la llavors poderosa indústria aeroespacial. El també llavors emergent ús de l’alumini en la construcció de vaixells i pals va ser un dels camps on es va avançar notablement gràcies als 12 Metres.

Però, a més, van protagonitzar el primer gran esdeveniment de la Copa Amèrica, quan l’Austràlia II va tenir la gosadia de derrotar per primera vegada, a l’imposar-se per un agònic 4-3 al Liberty de Dennis Conner. Tot un mite de la competició que va poder salvar l’honor al recuperar-la quatre anys més tard en aigües australianes amb la seva Stars&Sripes, en la qual acabaria sent l’última edició disputada pel millor vaixell que ha tingut mai la Copa Amèrica.

ENTREVISTA AMB: NICOLA SIRONI RESPONSABLE DE MEDICIÓ I MÁXIM CONEIXEDOR DELS 12 METRES

Nicola Sironi màxima autoritat de la classe 12 Metros a nivell mundial és aquests dies a la 12mR World Championship. La seva vinculació amb els 12 Metres va molt més enllà de la seva relació amb la ORC iniciada el 1980, o de les seves funcions com a Responsable de Medició de la ORC i també de la Classe 12 M. Sironi va ser regatista, i llueix al seu palmarès la One Ton cup de 1980 disputada a Nàpols i la seva regata amb l’Azzurra, Challenger de la Copa Amèrica del 1983. Sens dubte, Sironi ofereix la seva opinió i els seus coneixements excepcionals en la matèria.

Per a Sironi, “els 12 Metres segueixen resultant tan atractius com el primer dia en què van ser construïts, com alguns dels que aquí tenim, de fa més de 80 anys. Són vaixells molt competitius i tècnics, les normes dels quals es van basar en una regla de mesura molt bona. Prova d’això és que tot i haver passat gairebé un segle, la igualtat de la flota encara es vigent. Als armadors i tripulants els agrada competir amb vaixells amb prestacions tan igualades com sigui possible, on sigui el factor humà el que decanti la balança, quelcom que precisament ofereix la Classe 12 Metres, i per això té corda per estona, ja que és sens dubte una classe amb bons arguments per perdurar.”

Nicola Santoni en el Real Club Nautico de Barcelona

Aquest expert destaca que “són vaixells que requereixen una tripulació molt experimentada i per això hem reunit aquests dies a Barcelona a regatistes professionals i aficionats d’altíssim nivell. Per exemple, en el cas del Nyala, la presència de tripulants del Prada de la Copa Amèrica no resulta perjudicial per a la classe, on la resta d’equips són bàsicament amateurs i es senten estimulats alhora de competir al costat els millors del món. Crec que això causarà un efecte contrari, un atractiu més per a la classe. En l’anterior Mundial disputat a Flensburg (2009, Alemanya) el Nyala ja va guanyar sense ells, i potser ho va fer inclús amb més contundència del que pugui aconseguir en aquesta edició.”

Sobre aquesta regata, Sironi afirma que “no hi ha dubte que Barcelona és un gran camp de regates, el vent tèrmic facilita les coses. Però no només es tracta del camp de regates, perquè les proves s’han de muntar i dirigir bé a l’aigua, i aquí ho saben fer bé. També és important disposar d’unes instal•lacions eficaces a terra ferma, i el Real Club Náutico de Barcelona també les té. Però sobretot, m’agradaria destacar la gran predisposició del club per organitzar regates, els agrada, i això es nota, a part de que aconsegueixen crear un ambient excepcional, el seu entusiasme es tradueix en millores en tots els aspectes fonamentals per als esportistes tant a mar com a terra.”

Per concloure, Nicola Sironi agraeix en nom de tota la flota 12m “l’esforç invertit per Puig per tal de poder reunir un grup de vaixells tan qualificat com el que està disputant-se el Mundial. Són vaixells molt delicats, fins i tot alhora de ser transportats en camió. Tot plegat requereix molt esforç i recursos, i Puig ha posat molt de la seva part per fer possible aquest campionat.”

El vernís i el bronze dels clàssics també atrau les figures

Entre les fustes nobles i els bronzes de aquestes joies nàutiques s’amaguen regatistes d’elit que han recollit nombrosos èxits en l’últim quart de segle. En aquesta VII edició de la Puig Vela Clàssica competeixen moltes figures de la vela moderna, des de regatistes olímpics, fins a navegants oceànics i estrelles de la Copa Amèrica.

La presència de Francesco Bruni, tàctic del Prada en l’última Copa Amèrica i conegut a les nostres aigües per les seves campanyes en el TP52 Matador, sembla un gest de complicitat a la història. Bruni està al comandament del Nyala, màxim aspirant al títol mundial de 12 Metros, els vaixells que van escriure la primera pàgina d’or de la regata més important.

També vinculat a la prestigiosa competició navega aquests dies a Barcelona Guido Cavallazzi, un dels gurus mundials del disseny de veles que va treballar en tripulacions com el Il Moro de Venècia, el Young Amèrica i més recentment els del Prada. Cavalazzi competeix a Barcelona el 12 Metres Emilia.

Per part de la participació espanyola, la vela oceànica està representada per Alex Pella i Cali Sanmartí. Pella està cridat a escriure les properes pàgines de la vela oceànica en solitari, després de les seves campanyes de Mini Transat, la passada Barcelona World Race, la Route des Princes i diverses regates transatlàntiques. Aquesta vegada competeix sota les ordres del seu germà Borja al Galvana. “Em fa molta il•lusió pel club, l’organització és destacable i hi ha un gran ambient de regata tant a terra com a mar. L’esforç és encomiable, i cal agrair a la família Puig seva aposta per aquest esdeveniment”, va comentar Pella. “Em permet desconnectar dels meus projectes professionals i poder gaudir del vaixell de la família, és un ambient distès i divertit”, va afegir el regatista local. Cali Sanmartí va competir en l’Alba de Damià Ribas, on sens dubte va poder aplicar la seva experiència adquirida en la passada Barcelona World Race. “Aquestes regates de vaixells clàssics requereixen unir l’esperit de marinar i el de regatista, ja que el tipus de vaixell suposa un estil de navegació més autèntic”, va comentar Sanmartí. “Fa un parell d’anys Damián (Ribas) em va convidar a navegar i vaig gaudir tant que aquí segueixo. L’ambient és impagable i els vaixells són impressionants”, va concloure un dels regatistes més estimats de la flota.

I encara més significatiu es el cas de Luis Martínez Doreste, membre de la mítica saga canària. La seva carrera olímpica li va permetre representar Espanya en els Jocs de Sydney 2000 i Atenes 2004, totes dues a la classe Laser. “Personalment he de canviar el registre, he de saber-me adaptar a les possibilitats d’aquests vaixells i al seu tipus de maniobres, més lentes i físicament exigents a causa de la concepció del seu disseny i dels interiors vintage que equipen”, va explicar el regatista canari establert a Barcelona. “La regata és d’un nivell destacable. La qualitat dels vaixells talla la respiració, l’organització frega la perfecció. Crec que és una de les millors regates, però a la que encara li queda molt recorregut per davant”, va afegir el regatista i també cantant del grup The Tall Tutsies, que va animar la festa de cloenda de la Puig Vela Clàssica Barcelona.

Classificació final (trofeus) VII Puig Vela Clàssica Barcelona:

Época Cangreja:

1º. Marigold
2º. Kelpie of Falmouth
3º. Malabar X

Época Marconi:

1º. Peter
2º. Manitou
3º. Sonata

Clásicos:

1º. Samurai
2º. Emeraude
3º. Argos

 Big Boat:

1º. Moonbeam IV
2º. Mariquita
3º. Moonbeam III

 Trofeo Enric Puig: Marigold y Mariquita, Reino Unido

Classificació final (trofeus) Puig 12mR World Championship:

División Vintage:

1º. Nyala
2º. Trivia
3º. Vanity V

Chandler Havey Memorial Trophy: Nyala

Memorial Robert Tiedmann: Nyala

Azzurra


Viewing all articles
Browse latest Browse all 25

Latest Images